Diari de Balears

2 months ago | dbalears.cat | Joan Guasp

#PetitTeatreQuotidià (En un crepuscle) Personatges.- CIENTÍFIC AFORISME CIENTÍFIC.- Hola, ja soc aquí. AFORISME.- Què vols dir que ets aquí? CIENTÍFIC.- M’ha costat molt, però ja he arribat. AFORISME.- No has arribat enlloc. CIENTÍFIC.- Allà on tu ets. AFORISME.- Jo no soc on creus que soc. CIENTÍFIC.- Tu ets l’horitzó, l’indret on jo volia anar. AFORISME.- Jo no soc l’horitzó. L’horitzó no existeix. CIENTÍFIC.- No et burlis de mi. Jo soc un científic. AFORISME.- I jo un aforisme.

2 months ago | dbalears.cat | Lila Thomas |Lila Thomàs

Una notícia que no s’ha comentat als telenotícies, la patronal alemanya fa un comunicat alertant la ciutadania sobre l’avenç de l’extrema dreta en les pròximes eleccions federals del 23 de febrer. Diuen que tenen presents les errades del passat, el suport dels grans empresaris a Hitler en la dècada dels trenta del segle vint, que guanyà les eleccions. Alerten dels perills que comporta un ascens significatiu del partit hereu dels nazis.

Jan 13, 2025 | dbalears.cat | Lila Thomas |Lila Thomàs

És un nou lema feminista, la vergonya ha de canviar de bàndol, ha d’estar a l’altra banda, han de ser ells, els agressors, els violadors, els mascles-alfa, que han de sentir vergonya per allò que pensen respecte a les dones, per allò que fan en la seva vida quotidiana. Gràcies a na Gisèle Pelicot que va patir les violacions reiterades del seu marit i d’altres homes, tots ells condemnats a França, la frase s’ha fet famosa i la reiteram tant als carrers com en converses particulars.

Dec 30, 2024 | dbalears.cat | Lila Thomas |Lila Thomàs

Aquesta setmana començarem el primer quart de segle del vint-i-u, ho celebraran aquells que naixeren el dos mil, com a una gran passa, impressiona pensar-hi. Gent com jo mateixa que naixérem el segle passat, igualment ens impacta pensar que vivim en el futur que imaginàvem d’infants i joves, i que afortunadament ho podem contar.

Dec 16, 2024 | dbalears.cat | Lila Thomas |Lila Thomàs

L’hem de recordar amb el seu nom i llinatges, els familiars i amistats li deien Chari, era mare de dues filles, i mantenia una relació de feia quinze anys amb el pare d’aquestes, George Virgiliu Teianu, no volem oblidar el seu nom, com a un dels pitjors assassins. Restem mudes, ja no hi ha paraules, quan coneixem els detalls d’aquesta mort que fa el nombre quaranta-quatre dels feminicidis registrats oficialment.