Jordi Mercader

2 weeks ago | elperiodico.cat | Jordi Mercader

Les catàstrofes polítiques relacionades amb la gestió governamental no solen materialitzar-se per sorpresa, venen precedides de prou senyals per haver actuat abans. Tant el que passaria amb la gratuïtat de l’AP-7 com el que provocaria la falta d’inversió en Rodalies durant dècades no es va poder escapar a cap analista del ministeri o de la conselleria. No obstant, som aquí, davant un caos colossal de mobilitat.

2 weeks ago | elperiodico.com | Jordi Mercader

Las catástrofes políticas relacionadas con la gestión gubernamental no suelen materializarse por sorpresa, vienen precedidas de suficientes señales como para haber actuado antes. Tanto lo que sucedería con la gratuidad de la AP-7 como lo que provocaría la falta de inversión en Rodalies durante décadas no se pudo escapar a ningún analista del ministerio o de la conselleria. Sin embargo, aquí estamos, ante un caos colosal de movilidad.

1 month ago | elperiodico.cat | Jordi Mercader

El xovinisme comercial s’obre pas. Una oferta és bona pel fet de ser catalana. Cap sorpresa, doncs, que a Catalunya hi hagi una extrema dreta de "gent d’aquí, de confiança". Aliança Catalana, assenyalen els sondejos, multiplicarà la seva representació en els pròxims comicis, una afirmació que té realment molt de suc si l’extrema dreta de Vox manté els seus 11 diputats al Parlament.

1 month ago | elperiodico.com | Jordi Mercader

El chovinismo comercial se abre paso. Una oferta es buena por el hecho de ser catalana. Ninguna sorpresa, pues, que en Catalunya exista una extrema derecha de "gente de aquí, de confianza". Aliança Catalana, dicen los sondeos, multiplicará su representación en los próximos comicios, lo que tiene su miga si la extrema derecha de Vox mantiene sus 11 diputados en el Parlament. Estos partidos comparten la demonización del inmigrante como supuesto depredador del estado de bienestar.

1 month ago | elperiodico.cat | Jordi Mercader

La divisió política en el conjunt d’Espanya i Catalunya ha donat vida a un fenomen plenament assentat, assumit i de vegades fins i tot celebrat, el de tancar acords de supervivència (uns, per mantenir-se en el poder, i altres, per travessar el desert de l’oposició) que explícitament recullen la desconfiança mútua que els impedeix arribar a pactes programàtics sòlids per enfrontar seriosament el futur.