Josep Maria Espinàs

5 days ago | elpuntavui.cat | Josep Maria Espinàs

S’ha fet saber que s’estudien diversos projectes per a ordenar o refer alguns sectors de Barcelona. Ja era hora. Hem passat molts anys sense “pensar”, pràcticament, com podien enfocar-se alguns dels problemes urbanístics que té pendents la ciutat. Semblava que només valia la pena de preocupar-se del Cinturó de Ronda.

6 days ago | elpuntavui.cat | Josep Maria Espinàs

Aquest dissabte acaben els actes d’homenatge que Horta ha dedicat a Felip Capdevila i Rovira. Felip Capdevila –que m’era parent llunyà– m’havia escrit en una ocasió oferint-se per donar-me qualsevol informació sobre Horta. Em va insinuar que havia recollit abundosa documentació sobre l’antic municipi, però la modèstia de seu to no em va permetre d’imaginar l’abast del seu esforç d’investigació.

1 week ago | elpuntavui.cat | Josep Maria Espinàs

Estem sotmesos a una campanya de propaganda muntada pels partidaris d’un cop d’estat subversiu. La propaganda política és, avui dia, una ciència. Entre les inscripcions electorals conservades a les parets romanes i les modernes campanyes impulsades per Lenin i per Hitler hi ha un enorme salt, no tan sols quantitatiu, sinó qualitatiu. La propaganda no és un crit ni una pancarta, sinó una maquinària dissenyada i controlada, des d’un despatx –o des d’un amagatall– per un equip d’especialistes.

1 week ago | elpuntavui.cat | Josep Maria Espinàs

Ens falta una revista d’humor en català. Ja fa temps que ho diem. Una revista d’humor que tingui èxit i arribi arreu del país. I que duri. Se n’han fet alguns intents, però per les causes que sigui no han anat gaire enllà. La majoria han plegat al cap d’un quant temps d’esforços abnegats i de limitadíssims recursos, i en algun cas s’ha aconseguit de fer la viu-viu en un àmbit local o restringit. La revista d’humor general, de tiratge suficient, estable, encara és per fer.

1 week ago | elpuntavui.cat | Josep Maria Espinàs

M’he passat una bona estona observant el moviment, el color, el so. Aquests metres de bosc són una delícia. És, pel meu gust, la millor època de l’any. La base del quadre és el color de la pinassa, que cobreix la terra amb un color de tabac, i és curiós com les fines i humils agulles caigudes dels pins poden arribar a fer una catifa gairebé luxosa. Hi fa contrast la roca nua, que no es deixa tapar mai, clapada amb tots els matisos del gris.