-
1 week ago | 
elperiodico.com | Juan José Millás
La aleatoriedad implica que las cosas ocurren sin un patrón predecible o sin causa aparente, mientras que el determinismo sugiere que todo evento sigue reglas que permiten predecir los resultados. La vida humana se mueve entre estos dos opuestos que quizá, al final, se complementan. Si arrojo un dado de seis caras sobre el tapete (como Dios sobre el mundo), el resultado estará entre uno y seis, sin que sea posible adivinar cuál de estos números saldrá.
-
1 week ago | 
superdeporte.es | Juan José Millás
-
1 week ago | 
val.superdeporte.es | Juan José Millás
L'aleatoriedad implica que les coses ocorren sense un patró predictible o sense causa aparent, mentre que el determinisme suggerix que tot esdeveniment seguix regles que permeten predir els resultats. La vida humana es mou entre estos dos oposats que potser, al final, es complementen. Si llance un dau de sis cares sobre el tapet (com Déu sobre el món), el resultat estarà entre un i sis, sense que siga possible endevinar quin d'estos nombres eixirà.
-
1 week ago | 
elperiodico.cat | Juan José Millás
Dormitorio de piso en Barcelona / Les cases importen. D’aquí ve l’èxit de l’expressió tornar a casa. L’Odissea explica la tornada a casa d’Ulisses després de la guerra de Troia. Gràcies a aquest desig, el de tornar, es va escriure un dels poemes fonamentals de la nostra cultura.
-
1 week ago | 
elperiodico.cat | Juan José Millás
Les pestanyes, si ho penses, són increïbles. ¿Com s’introdueix a una pell tan tendra i tan prima, com la de les parpelles, l’arrel de tots aquests apèndixs sense que la pell pateixi ni el pèl trontolli? Misteri, més misteri si hi afegim que cada parpella superior té, de mitjana, entre 90 i 160 pestanyes, que són una barbaritat de brins i el cicle vital de les quals va des dels cinc als onze mesos. Després cauen i en creixen d’altres. ¿Algú ha vist com cauen les pestanyes?
-
1 week ago | 
elperiodico.com | Juan José Millás
Las casas importan. De ahí el éxito de la expresión "volver a casa". La Odisea cuenta la vuelta a casa de Ulises tras la guerra de Troya. Gracias a ese deseo, el de volver, se escribió uno de los poemas fundamentales de nuestra cultura. Ulises enfrenta toda clase de peligros (monstruos, dioses caprichosos, tentaciones y naufragios) impulsado por la necesidad moral del regreso. Se juega su identidad en ello. Hay cientos de canciones que repiten este estribillo, el del regreso al origen.
-
2 weeks ago | 
val.superdeporte.es | Juan José Millás
Les cases importen. D'ací l'èxit de l'expressió "tornar a casa". L'Odissea explica la volta a casa d'Ulisses després de la guerra de Troia. Gràcies a eixe desig, el de tornar, es va escriure un dels poemes fonamentals de la nostra cultura. Ulisses enfronta tota classe de perills (monstres, déus capritxosos, temptacions i naufragis) impulsat per la necessitat moral del retorn. Es juga la seua identitat en açò. Hi ha centenars de cançons que repetixen esta tornada, el del retorn a l'origen.
-
2 weeks ago | 
levante-emv.com | Juan José Millás
Las pestañas, si lo piensas, son increíbles. ¿Cómo introducir en una piel tan tierna y tan delgada, como la de los párpados, la raíz de todos esos apéndices sin que la piel sufra ni el pelo se tambalee? Misterio, más misterio si añadimos que cada párpado superior tiene, de promedio, entre 90 y 160 pestañas, que son una barbaridad de hebras y cuyo ciclo vital va desde los cinco a los once meses. Luego se caen y crecen otras. ¿Alguien ha visto cómo se caen las pestañas?
-
2 weeks ago | 
val.superdeporte.es | Juan José Millás
Les pestanyes, si ho penses, són increïbles. Com introduir en una pell tan tendra i tan prima, com la de les parpelles, l'arrel de tots eixos apèndixs sense que la pell patisca ni el pèl es trontolle? Misteri, més misteri si afegim que cada parpella superior té, de mitjana, entre 90 i 160 pestanyes, que són una barbaritat de bris i el cicle vital dels quals va des dels cinc als onze mesos. Després cauen i creixen unes altres. Algú ha vist com cauen les pestanyes?
-
2 weeks ago | 
elperiodico.cat | Juan José Millás
Un hombre enciende una bombilla / Si el llum no s’encén quan pitges l’interruptor, passa alguna cosa estranya. Això és el que li va passar a un amic que tornava a casa de matinada: que el llum del rebedor no se li va encendre. Com que anava una mica carregat (havia estat bevent tota la nit), va intentar raonar amb l’interruptor, que no li va fer cas, i després amb el llum, que també es va mantenir impassible.
