Juan José Millás

6 days ago | elperiodico.cat | Juan José Millás

Em vaig adormir al metro uns segons durant els quals vaig somiar que al nostre vagó també hi viatjava la Mort. La vaig buscar a l’obrir els ulls, però no la vaig trobar, ja que havia aconseguit mimetitzar-se a la perfecció amb la resta dels passatgers (i de les passatgeres, puto genèric). Vaig descobrir, no obstant, diversos candidats (i candidates) que desviaven la vista quan se sentien observats per mi, però només un d’ells podia ser la mort i no hi havia manera d’esbrinar-ho.

1 week ago | lne.es | Juan José Millás

Me dormí en el metro unos segundos durante los que soñé que en nuestro vagón viajaba también la Muerte. La busqué al abrir los ojos, pero no di con ella, pues había logrado mimetizarse a la perfección con el resto de los pasajeros (y de las pasajeras, puto genérico). Descubrí no obstante varios candidatos (y candidatas) que desviaban la vista cuando se sentían observados por mí, pero solo uno de ellos podía ser la muerte y no había forma alguna de averiguarlo.

1 week ago | elperiodico.com | Juan José Millás

Escribe el poeta brasileño Lêdo Ivo: “En su fiambrera / no lleva el obrero / ninguna metafísica. / Lleva pescado frito / arroz y alubias”. Mientras leo estos versos, la fiambrera se convierte de súbito en la metáfora de la caja craneal. ¿Qué lleva el obrero en esa caja? ¿Qué llevamos usted o yo? Obsesiones. Yo, en la fiambrera craneal, llevo obsesiones. La de llegar a fin de mes, por ejemplo. “Llegar a fin de mes”.

1 week ago | val.superdeporte.es | Juan José Millás

Escriu el poeta brasiler Lêdo Ivo: “En la seua carmanyola / no porta l'obrer / cap metafísica. / Porta peix fregit / arròs i fesols”. Mentre llig estos versos, la carmanyola es convertix de sobte en la metàfora de la caixa cranial. Què porta l'obrer en eixa caixa? Què portem vosté o jo? Obsessions. Jo, en la carmanyola cranial, porte obsessions. La d'arribar a fi de mes, per exemple. “Arribar a fi de mes”.

1 week ago | diaridegirona.cat | Juan José Millás

A Madrid, per exemple, hi ha quinze mil pisos turístics il·legals. No un ni dos ni quatre: quinze mil. Hi ha quinze mil il·legalitats palmàries, quinze mil il·legalitats oficials, diguem-ne, conegudes per tothom, però contra les que no s’actua perquè és el mercat, amic. Aquesta frase d’un convicte o d’un exconvicte passarà a la història, ja ha passat a la història perquè la història és dels delinqüents.