Manuel Pérez Muñoz

3 weeks ago | teatrebarcelona.com | Manuel Munoz |Manuel Pérez Muñoz

El Teatre Poliorama s’omplirà d’accent valencià a principis d’estiu. Tres companyies històriques —Albena, L’Horta i L’Om Imprebís— tanquen la temporada amb un cicle del Festival Grec nascut de la solidaritat i la complicitat, un gest de suport a les formacions afectades per la dana i, alhora, una celebració dels vincles entre dues comunitats teatrals germanes, encara que no sempre es materialitzi amb l’intercanvi constant de companyies.

Sep 28, 2023 | entreacte.cat | Manuel Pérez Muñoz

Entreacte celebra 35 anys mirant al futur, amb un redisseny de revista i web, amb un número col·lectiu d’idees sobre el futur Auca#87Fa 35 anys, amb pocs mitjans i molta entrega, sortia al carrer el primer número de la revista Entreacte. La portada en aquell llunyà octubre de 1988 denunciava l’enderroc del Talia: “Aquí hi havia un teatre”, clamava el titular.

Sep 21, 2023 | entreacte.cat | Manuel Pérez Muñoz

En  els últims dies hem assistit a un fenomen viral de gran abast. Milers de vídeos traduïts i doblats per la intel·ligència artificial han circulat per xarxes. Chiquito de la Calzada explica acudits en català, Mariano Rajoy s’embarbussa en anglès, tot sembla possible. Davant d’aquest avançament de la màquina, té futur el doblatge tradicional? Quin futur té el doblatge?

Sep 14, 2023 | entreacte.cat | Manuel Pérez Muñoz

Comença la temporada entre crides a l’entusiasme i el bon auguri de les xifres Auca#85Arrenquem. Dimecres el Lliure va estrenar temporada (la darrera de Juan Carlos Martel al capdavant) amb 300 el x 50 el x 30 el, una obertura brillant del col·lectiu belga FC Bergman que s’inspira en la faula de l’arca de Noè. Amb un dispositiu proper al cinema-teatre de Katie Mitchell, la companyia va deixar un reguitzell d’imatges penetrants, quadres humans sense diàlegs, escatologia i violència implícita.

Sep 7, 2023 | entreacte.cat | Manuel Pérez Muñoz

Fantasmagoria de Buñuel, ruralisme metafísic, fetitxisme masseterí, atavisme feminitzat, ritualisme cinematogràfic, les llums i les obres. Sonoma és una obra penetrant, desconcerta, es belluga entre la inquietud i la clarividència, un malson lúcid. Creat en pandèmia, serà una de les sobres icòniques d’una companyia ja emblemàtica.