Martí Saballs

1 week ago | diaridegirona.cat | Martí Saballs

En un país on no hi hagués apagades elèctriques, l’opa hostil llançada pel BBVA sobre el Sabadell ja s’hauria dilucidat fa uns mesos. Però no, un any després que s’iniciés el melodrama financer, encara estem lluny de saber què acabarà passant per a desesperació, sobretot, dels empleats del banc català, que no saben què passarà amb ells.

1 week ago | regio7.cat | Martí Saballs

Després de l’apagada ha començat un altre divertiment. Entrar a la web de Red Eléctrica per observar amb deteniment el minut a minut que calcula d’on procedeix la generació elèctrica a Espanya. Allò que fins fa cinc dies era vist amb alegria, que l’energia procedent de renovables com l’eòlica i el sol sigui superior al 50%, començarà a veure’s amb temor. ¿I si es torna a produir una altra apagada?

2 weeks ago | diaridegirona.cat | Martí Saballs

El 5 d’octubre del 2016, el papa Francesc va beneir la meva filla petita Carmina, nascuda a finals d’agost d’aquell any, en l’audiència general matutina que se celebra al Vaticà. Impossible no oblidar aquell moment, que va ser possible gràcies a l’organització i invitació de la meva apreciada amiga Sor Lucía Caram, líder del projecte Invulnerables contra la pobresa infantil, en què també van participar representants de la Fundació La Caixa, de la Fundació Rosa Oriol de Tous i del FC Barcelona.

2 weeks ago | regio7.cat | Martí Saballs

Parin la bogeria de les reunions és un reconegut article que es va publicar a Harvard Business Review el juliol del 2017. S’hi alertava sobre l’excés de reunionitis que s’estava creant a les empreses i els efectes negatius que tenia als equips i les organitzacions. Oferia una xifra: si als anys 60 es dedicaven menys de 10 hores oficials a la setmana a reunions de diferents equips, el 2017 les hores sumaven 23. La xifra era més gran si s’afegien trobades informals, fins i tot fora de l’oficina.

3 weeks ago | diaridegirona.cat | Martí Saballs

Lloc: un restaurant del port d’Aiguadolç, Sitges. Hora: 14.30. Situació: tres taules ocupades per indígenes i una quarta taula amb dues parelles (dos homes i dues dones) d’estrangers d’uns trenta i tants anys i bona presència. Mentre els indígenes intentem mantenir una conversa amb un to de veu normal, aquells parlen cridant, tres d’ells amb un clar accent nord-americà.