Ramón Villeró

3 days ago | diariandorra.ad | Ramón Villeró

Hi ha èpoques de la vida en què no encertes els llibres. Portava un any dolent, en què sols una novel·la, Tan poca vida –en vaig parlar en una altra columna–, m’havia arribat a emocionar. Finalment, un dia vaig llegir la ressenya d’un thriller antic, L’escull de l’escorpí, d’un autor per a mi absolutament desconegut, Charles Williams (1909-1975), però que és considerat un dels mestres nord-americans de la novel·la negra.

1 week ago | diariandorra.ad | Ramón Villeró

Et mires al mirall, veus la teva cara reflectida, i amb ella el pas del temps. La imatge no enganya: t’has fet gran. Et mires i també t’interrogues a tu mateix i la cosa comença a posar-se interessant. La persona que mira, tot i ser conscient de la seva edat adulta o de la seva vellesa, és la mateixa que en aquest o d’altres miralls es mirava ara farà deu, vint o cinquanta anys. El físic ha canviat, però no la consciència que es mira.

2 weeks ago | diariandorra.ad | Ramón Villeró

Farà un parell de mesos, Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, en un discurs en una acadèmia militar danesa va dir que Europa havia d’estar preparada per a la guerra i que cada casa hauria de disposar d’un kit de guerra per resistir com a mínim 72 hores. El kit hauria d’incloure, deia, aigua, aliments, medicaments i piles, i no sols seria útil en cas de guerra, sinó també per a pandèmies, emergències climàtiques i ciberatacs.

3 weeks ago | diariandorra.ad | Ramón Villeró

En l’àmbit esportiu, per als simpatitzants del Barça, aquest ha estat, més enllà dels resultats finals o dels títols aconseguits, un any divertit. Sempre he pensat que el futbol és espectacle i el Barça ens ha obsequiat amb una temporada, acabi com acabi, espectacular. Té la lliga a tocar i ha quedat fora de la final europea en un partit de tornada, contra l’Inter de Milà, difícil d’oblidar.

1 month ago | diariandorra.ad | Ramón Villeró

A Andorra va ser cosa d’un segons, però a Barcelona el tall de llum va tenir moltes conseqüències tot i que, pel que sembla, en línies generals tothom en va sortir ben parat. Al pis de la ciutat, la Sylvia, la dona, com a bona previsora té un aparell de ràdio analògic que funciona amb piles, amb energia solar i fins i tot amb una maneta per anar-lo carregant. Ràdio d’emergència, potser fabricada a la Xina, però que va complir molt bé la seva funció.