Esther Vera

1 week ago | ara.cat | Esther Vera

Al teu entorn hi ha arquitectes honrats que renuncien a projectes especulatius que els donarien ingressos generosos, metgesses que no canviarien el CAP del Raval per un altre de menys intens, cuineres que ens alimenten honestament i cambrers que coneixen el nom i les manies de tots nosaltres, gestores públiques honestes que transformen l’espai comú de la ciutat, editors que busquen llibres com tresors, periodistes capaços d’homenatjar en el moment de la mort els pianistes que ens han donat...

1 week ago | arabalears.cat | Esther Vera

Al teu entorn hi ha arquitectes honrats que renuncien a projectes especulatius que els donarien ingressos generosos, metgesses que no canviarien el CAP del Raval per un altre de menys intens, cuineres que ens alimenten honestament i cambrers que coneixen el nom i les manies de tots nosaltres, gestores públiques honestes que transformen l’espai comú de la ciutat, editors que busquen llibres com tresors, periodistes capaços d’homenatjar en el moment de la mort els pianistes que ens han donat...

2 weeks ago | es.ara.cat | Esther Vera

Directora del ARA 4 min Aterrizaron en un espacio oscuro, húmedo y lleno de desechos: el compactador de basura. El agua sucia cubría el suelo y el aire olía a metal oxidado. Trozos de trastos, circuitos rotos, restos orgánicos... Allí terminaban las cosas olvidadas por el Imperio. Y quizás también las personas. Con un ruido seco y mecánico, una de las paredes del compartimento empezó a moverse inexorablemente. Luego la otra. El compactador se activaba. Las paredes empezaban a juntarse.

2 weeks ago | ara.cat | Esther Vera

Van aterrar en un espai fosc, humit i ple de deixalles: el compactador d’escombraries. L’aigua bruta cobria el terra i l’aire feia pudor de metall rovellat. Trossos d’andròmines, circuits trencats, restes orgàniques... Allà acabaven les coses oblidades per l’Imperi. I potser també les persones. Amb un soroll sec i mecànic, una de les parets del compartiment es va començar a moure inexorablement. Després l’altra. El compactador s’activava. Les parets començaven a ajuntar-se. No hi havia sortida.

2 weeks ago | arabalears.cat | Esther Vera

Van aterrar en un espai fosc, humit i ple de deixalles: el compactador d’escombraries. L’aigua bruta cobria el terra i l’aire feia pudor de metall rovellat. Trossos d’andròmines, circuits trencats, restes orgàniques... Allà acabaven les coses oblidades per l’Imperi. I potser també les persones. Amb un soroll sec i mecànic, una de les parets del compartiment es va començar a moure inexorablement. Després l’altra. El compactador s’activava. Les parets començaven a ajuntar-se. No hi havia sortida.