-
1 week ago | 
elpou.cat | Eudald Tomasa
Amb aquest article m’acomiado d’aquesta secció que, per a la meva sorpresa, era llegida per un bon grapat de persones. Un agraïment a tothom i a la revista per haver suportat la meva veu aspra i de vegades incòmoda. El Pou no va néixer en contra de Regió7, com alguns van pensar, sinó per ser una veu lliure, crítica i transformadora, característiques que difícilment pot tenir un mitjà de comunicació comercial.
-
1 month ago | 
elpou.cat | Eudald Tomasa
Aquest article va de nostàlgia per la joventut perduda i també d’un fet que va trasbalsar la vida d’aquesta ciutat ensopida: la creació d’aquesta mateixa revista (en la columna anterior parlava de Tabola, i de com el seu esperit reivindicatiu va impulsar la creació d’El Pou de la gallina). Érem molt joves tots. I compartíem la idea de contribuir al progrés de la ciutat des d’una visió social.
-
1 month ago | 
elpou.cat | Eudald Tomasa
Aquest article no va de nostàlgia per la joventut perduda sinó d’un fet que va trasbalsar la vida d’aquesta ciutat ensopida: Tabola plegava el 2 de febrer de 1985. Tot i que només tenia dinou anys, vaig tenir l’honor de viure-ho en primera persona.
-
2 months ago | 
elpou.cat | Eudald Tomasa
El temps s’acaba. I s’acaba per a tothom, estimat lector (Hypocrite lecteur! –mon semblable, –mon frère!). S’ha acabat el primer quart de mil·lenni –quina constatació més estúpida...–. I sí, el temps passa volant –que més que un tòpic és una constatació tràgica– deixant petja sobre la realitat: el temps és com una arada que llaura el cos dels humans i de les coses, deixant-hi solcs remarcables.
-
Oct 21, 2024 | 
elpou.cat | Eudald Tomasa
Les ciutats són éssers vius. Tenen vida pròpia, com gegants inconscients del seu ser vius. Viuen modelades per les intel·ligències i les brutalitats dels que les habiten. Tot i així, en el seu fluir pel temps, les ciutats gaudeixen de moments feliços com quan s’hi alça un edifici que expressa bellesa i talent –com el que està construint Ampans a l’avinguda de la Pau–, i alhora pateixen malalties –com les que supuren arreu del nucli antic.
-
Sep 23, 2024 | 
elpou.cat | Eudald Tomasa
La Seu no és catedral. No és la seu d’un bisbe. Per la resta, és un monument majestuós, una mostra de l’art sacre català més internacional, un emblema de l’arquitectura gòtica, amb una autoria que, com ja vaig escriure en un article anterior, és també de primer nivell: Berenguer de Montagut, que també va dissenyar Santa Maria del Mar i la catedral de Palma de Mallorca.
-
Aug 2, 2024 | 
elpou.cat | Eudald Tomasa
Fa uns dies em preguntava si les coses havien canviat gaire de trenta anys ençà. Llavors el meu cap es va traslladar a quan tot just havia acabat la carrera i havia entrat a la revista Faig de la mà del meu amic Pep Pujol. En aquell moment el Pep era un gran professor de literatura a l’Institut i em va proposar entrar a Faig Cultura, l’entitat entorn de la revista literària Faig que organitzava cicles de conferències i concerts.
-
Jul 12, 2024 | 
elpou.cat | Eudald Tomasa
Llegint el Pla d’Acció Municipal hi he trobat un enunciat que m’ha cridat l’atenció: “Afavorir la professionalització dels creadors locals”. He de dir que, d’entrada, me n’he alegrat: que des de l’Ajuntament s’aposti per la professionalització de la cultura sembla deixar enrere els tronats prejudicis que els creatius treballen “per amor a l’art” (o l’esperit antiempresarial de determinades persones de l’esquerra).
-
Jul 12, 2024 | 
elpou.cat | Eudald Tomasa
La columna del mes passat versava sobre una bona intenció plasmada al Pla d’Accions Municipal manresà per a aquesta legislatura: “Afavorir la professionalització dels creadors locals”, i concretava una estratègia basada en la indústria cultural. Pensant-hi una mica més, la reflexió ha d’anar més enllà del món cultural per ubicar-la en el superior del talent.
-
Jul 12, 2024 | 
elpou.cat | Eudald Tomasa
El barroc no només es va caracteritzar per l’ús i abús d’oripells i ornamentació que abominava de l’horror vacui. També es manifesta en el grotesc, en el teatre estrafolari, en l’admiració per la degradació. Mireu sinó els quadres de nans de Velázquez o els bodegons de Caravaggio. És clar que no hi ha cap quadre del nivell Caravaggio o Velázquez a la col·lecció exposada al nou Museu. Però, com demostraré a continuació, no es pot negar que és barroc, en una ciutat a la qual agrada el barroc...
