-
1 week ago | 
catorze.cat | Eva Piquer
Cine dintre del cine. La idea m'atreu d'entrada. La cosa comença amb dos nois que caminen i parlen: un li demana a l'altre que faci el favor de seduir una noia que no el deixa en pau. Ens ho creiem, fins que el primer mira a càmera i diu: "No pots parlar així, ¿vols que ens cancel·lin? Cenyeix-te al text". Entenem aleshores que són dos actors i que tot el que vindrà a continuació ho haurem de posar en quarantena. Perquè es tracta de jugar –no ho diríeu mai– amb la realitat i amb la ficció.
-
1 week ago | 
catorze.cat | Eva Piquer
Un amic sempre pronosticava que em moriria jove perquè visc massa intensament. El meu amic era un mal futuròleg: ja no soc jove. I no només continuo viva, sinó que continuo posant un filtre de màxima intensitat a qualsevol cosa que em passa o que faig o que veig. Ja no soc jove i, per tant, ja no canviaré. ¿Abaixar revolucions? ¿I per què, si es pot saber? L'Espe escrivia l'altre dia que ella és de donar-ho tot, per molt que després hagi de dejunar, perquè viure a mitges la deixa seca.
-
2 weeks ago | 
catorze.cat | Eva Piquer
Fa una setmana vaig rellegir un article que m'havia cridat l'atenció fa temps i, des de fa una setmana, el vaig reenviant a tothom que m'estimo. L'article en qüestió parteix de la teoria de Daniel Kahneman, premi Nobel d'economia, segons la qual tenim un jo que té experiències i un jo que recorda la vida viscuda.
-
Jun 6, 2024 | 
dialnet.unirioja.es | Eva Piquer
IdiomacatalàDeutschEnglishespañoleuskarafrançaisgalegoitalianoportuguêsromână
-
Apr 1, 2024 | 
catorze.cat | Eva Piquer
Fa deu anys, jo encara no coneixia la Maria. Encara no sabia que se’m quedaria gravada per sempre una frase que em diria la Maria poc després d’haver-la conegut: que la vida són coses precioses i coses horribles que s’intercalen i que, a vegades, coincideixen. Fa deu anys vaig tenir la gosadia i la inconsciència de muntar Catorze, un mitjà digital que pretén tenir una mirada literària sobre el món de la cultura. Un mitjà que fa i difon cultura.
-
Mar 6, 2024 | 
catorze.cat | Eva Piquer
La quarta novel·la d’Eva Baltasar es titula Ocàs i fascinació i està dividida en dues parts. A l’Ocàs coneixem una dona que sobreviu netejant cases dels altres. A la Fascinació, algú truca a la porta de la protagonista i l’obra entra –ens fa entrar– en una dimensió diferent. Aquest llibre arriba després del tríptic sobre la maternitat format per Permagel, Boulder i Mamut, també publicats per Club Editor.
-
Feb 16, 2024 | 
catorze.cat | Eva Piquer
El poeta Joan Margarit va néixer l’11 de maig de 1938 i va morir d’un càncer el 16 de febrer del 2021. Recuperem aquesta conversa que va mantenir amb Eva Piquer. Des que t’has jubilat tens més temps per escriure? Sempre he tingut tot el temps del món. Dir que no tens temps és dir una mentida flagrant. Si preguntes a algú quantes cites d’amor ha deixat de fer a la seva vida per falta de temps, et contestarà que ni una. Tenim temps per al que volem. Exacte.
-
Feb 2, 2024 | 
catorze.cat | Eva Piquer
A Montserrat Abelló (Tarragona, 1 de febrer del 1918 – Barcelona, 9 de setembre del 2014) li hauria agradat tenir una casa amb vistes. “Però m’acontento veient un retall de cel i ja està”. Així de positiva i vital era aquesta dona, que va viure 96 anys i mai va deixar d’escriure ni de traduir poesia. El seu primer poemari, Vida diària, el va publicar el 1963, quan ja havia tornat a Catalunya després d’un exili de vint anys a Xile.
-
Dec 21, 2023 | 
catorze.cat | Eva Piquer
Pero, ¿por qué hemos pescado cangrejos? dice JohannesTenías que desacostumbrarte a la vida, algo teníamos que hacer, dice PeterConque es así, dice JohannesAsí es, dice PeterJon Fosse, Mañana y tardeTinc el costum de prendre un cafè doble per esmorzar, amb un croissant d’espelta o una magdalena integral. Diuen que els esmorzars salats són més sans, però jo m’entristeixo cada cop que intento canviar la pasta dolça per una torrada amb hummus i alvocat.
-
May 17, 2023 | 
catorze.cat | Eva Piquer
“A la generació de ma mare li van fer veure que era capaç de tocar la Lluna. La meva ha comprovat més d’una vegada com els somnis s’estavellen en directe”. Ho escriu Llucia Ramis en un llibre que vaig llegir en el moment oportú i que no he parat de recomanar des de llavors: Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna, 2013; Anagrama, 2022).
