Eva Piquer

3 days ago | catorze.cat | Eva Piquer

Però oi que no tens pla B?, em pregunta la Marina. Doncs ves tirant amb el pla A i aviam on et porta. Llança-t'hi sense por. És llesta, la Marina. No tinc pla B, no. Mai. El pla B ja te l'encoloma la vida així que et despistes una mica. El pla B ja ve sol. Però llançar-m'hi? I que m'hagin de recollir amb pinces després? I si salvar-me sola vol dir frenar i evitar la masegada? Només podem mirar de preservar el pla A, que es conjuga en present.

2 weeks ago | catorze.cat | Eva Piquer

Fa deu anys vaig escriure un text sobre perdre la por perquè em volia creure que l'havia perduda, i en part l'havia perduda, però després vaig perdre altres coses (altres persones) i la por devia veure una porta oberta: ara és la meva, m'hi instal·lo de nou. Dic por i vull dir pors. No parlo de les pors que fan de mi una persona patidora, aquestes hi seran sempre: només he de tenir-les a ratlla i intentar que no em devorin.

1 month ago | catorze.cat | Eva Piquer

Cine dintre del cine. La idea m'atreu d'entrada. La cosa comença amb dos nois que caminen i parlen: un li demana a l'altre que faci el favor de seduir una noia que no el deixa en pau. Ens ho creiem, fins que el primer mira a càmera i diu: "No pots parlar així, ¿vols que ens cancel·lin? Cenyeix-te al text". Entenem aleshores que són dos actors i que tot el que vindrà a continuació ho haurem de posar en quarantena. Perquè es tracta de jugar –no ho diríeu mai– amb la realitat i amb la ficció.

1 month ago | catorze.cat | Eva Piquer

Un amic sempre pronosticava que em moriria jove perquè visc massa intensament. El meu amic era un mal futuròleg: ja no soc jove. I no només continuo viva, sinó que continuo posant un filtre de màxima intensitat a qualsevol cosa que em passa o que faig o que veig. Ja no soc jove i, per tant, ja no canviaré. ¿Abaixar revolucions? ¿I per què, si es pot saber? L'Espe escrivia l'altre dia que ella és de donar-ho tot, per molt que després hagi de dejunar, perquè viure a mitges la deixa seca.

1 month ago | catorze.cat | Eva Piquer

Fa una setmana vaig rellegir un article que m'havia cridat l'atenció fa temps i, des de fa una setmana, el vaig reenviant a tothom que m'estimo. L'article en qüestió parteix de la teoria de Daniel Kahneman, premi Nobel d'economia, segons la qual tenim un jo que té experiències i un jo que recorda la vida viscuda.