-
1 week ago | 
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Nit del dimarts 29 de desembre del 1412. Guillem Ramon Casla entra a la seva cambra en un alberg de l’Urgell i s’esgarrifa amb la imatge que troba damunt del llit: un cap humà hi reposa amb els ulls, el nas, la boca, les orelles i tots els forats possibles segellats amb cera blanca. Esglaiat, agafa la testa i s’adona que, si la sacseja, se sent un sonall a l’interior. Segles més tard d’aquesta troballa macabra, Iolanda Enjuanes ressegueix amb cura l’acta judicial d’aquest cas.
-
2 weeks ago | 
lamira.cat | Laura Saula Tañà
La llum de l’espelma tremola amb lleugeresa, tot il·luminant el rostre de l’home que llegeix amb atenció. Més enllà de la finestra, la negra nit. Tothom dorm menys ell. Sap que és precisament amb aquest silenci, aquesta quietud, que s’obre el canal directe cap a Déu. Una autopista ràpida cap a les veritats que oculten els textos sagrats, que ara té al davant.
-
2 months ago | 
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Deia l’escriptor Isaac Asimov que una biblioteca és molt més que un espai on es troben llibres. Una biblioteca és una nau espacial que et transporta cap als punts més llunyans de l’univers; una màquina del temps que et condueix cap al passat més remot o cap al futur més llunyà. Una biblioteca, afegia Asimov, és un mestre que sap més que qualsevol altre ésser humà; és també un amic que et consola i et diverteix i, per damunt de tot, que t’ofereix una sortida cap a una vida millor.
-
2 months ago | 
lamira.cat | Laura Saula Tañà
La primera nit que la Mònica passa a la Torre Abadal és hivern i encén la gran xemeneia modernista. Reflexiva, des del sofà de vellut observa tot el que queda il·luminat pel foc: les fotografies familiars, el rellotge de lleixa aturat en el temps, els canelobres. Més enllà, àmplies vidrieres i butaques de principis de segle on s’han assegut generacions anteriors. Tota una llar que ha quedat muda però vibrant en història i records. “I ara, què faig amb tot això?”, es pregunta.
-
Feb 10, 2025 | 
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Ens trobem a principis dels anys vuitanta a Barcelona, on una colla de joves amb ganes d’aventura acaben de finalitzar els estudis d’Antropologia. Són pioners a la universitat, la primera promoció que es gradua en aquesta especialitat. Davant seu, tot un món espera ser descobert. Alguns d’ells viatgen cap a terres llunyanes, a l’Àfrica o l’Amazònia, buscant el misteri i l’exotisme de les seves poblacions indígenes.
-
Jan 30, 2025 | 
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Principis del segle XXI en una coneguda televisió generalista. Un presentador d’informatius decideix anunciar les notícies sense corbata. Tota una revolució, tenint en compte que fins aleshores sempre s’ha dut en els espais més formals del món televisiu. Curiosament, l’audiència cau en picat. No se sap si hi té a veure aquest complement de roba, però el cas és que, quan el presentador decideix tornar a posar-se la corbata, les audiències milloren.
-
Nov 24, 2024 | 
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Totes dues han nascut al tros. Han viscut la terra des del primer dia, quan les seves mares, també pageses, les duien al camp fos hivern o estiu per poder feinejar. Mai hi ha descans quan es treballa amb vida. Les seves històries són les de moltes altres dones pageses que, al llarg de les generacions, han vetllat per nodrir els altres. Proporcionar aliment, aquest petit miracle que neix a les arrels i que ja cada vegada més persones no saben desxifrar.
-
Nov 20, 2024 | 
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Per a Jordi Granell, el teatre té tres moments màgics. El primer és quan, enmig d’una animació, es para la música i els pares i fills del públic canten. “El nostre èxit depèn de les vostres veus”, els diu moments abans. El segon és quan, durant l’actuació, percep els espectadors en silenci, atents i esperant que digui o faci alguna cosa. És un silenci pur i vibrant. Hipnòtic. I el tercer moment és en acabar l’espectacle, quan la companyia surt a fora per acomiadar el públic amb els titelles.
-
Oct 6, 2024 | 
lamira.cat | Laura Saula Tañà
És a principis d’estiu quan em trobo amb ell. Al nostre voltant, els turistes ocupen l’espai, mig endormiscats pel sol i la calor. Són com ramats que muten i es desplacen entre llocs aparentment inconnexos. No sempre han estat aquí, ni sabem fins quan els veurem pels carrers com un element més de la ciutat. Per això em trobo amb José Antonio Donaire, que ha dedicat tota la seva vida professional a estudiar el turisme, sobretot des del món acadèmic.
-
Sep 25, 2024 | 
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Què passa quan l’art contemporani envaeix els carrers? Pot transformar la societat? O ens en sentim massa lluny? La realitat és que, molt sovint, l’art i el patrimoni històric viuen d’esquena al dia a dia dels habitants dels pobles i ciutats. Però, afortunadament, hi ha gent que reflexiona sobre aquestes preguntes i intenta, a poc a poc, anar segellant les escletxes, els esvorancs, que sovint hi ha entre ciutadans i art, entre receptors i creadors.
