
Articles
-
1 week ago |
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Potser molts no ho sabeu, però entre els carrerons del barri Vell de Girona s’hi amaga l’esperit de François Truffaut. Desconeixem si en vida aquest cineasta francès de la nouvelle vague va trepitjar mai la capital gironina. El que és clar és que, des de fa més de vint-i-cinc anys, la seva ànima s’eleva entre les parets de l’edifici El Modern, a l’últim pis del qual hi ha les dues sales del Cinema Truffaut.
-
3 weeks ago |
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Passat el viure que em consum, enllà de pols abandonada, ésser, en millor diada, guspira anònima de llum. Josep CarnerHe quedat amb una ànima de poeta per visitar una tomba. Ella, delicada, de pell blanca i veu etèria, arriba amb un drap i una tenora. I també amb un llibre de poemes i un pensament per als morts. Sap que darrere de cada làpida hi ha una història que es perd. Per a cada nom, una figura que s’esvaeix. Avui, però, anem a buscar-ne un de molt concret. Un nom que ve acompanyat d’un poema.
-
1 month ago |
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Els migdies a Juneda acostumen a ser moments de recolliment, de fugir del sol durant les jornades de canícula, d’escalfar-se quan el fred és ben viu. De dinar a casa amb la família mentre a fora el temps transcorre sense hores. Un temps aturat, neutre i silenciós, que divideix el dia en dos i que només és interromput per la veu omnipresent de la Carme.
-
1 month ago |
lamira.cat | Laura Saula Tañà
La mirada ressegueix una paret plena de fotografies en blanc i negre. Aquí, una noia en biquini i mocador al cap somriu amb els ulls closos. Allà, dos joves amb pantalons foscos i camisa blanca miren a l’horitzó, despreocupats. Al costat, una parella festeja sobre unes estovalles de quadradets a la coberta d’un vaixell. La mirada podria seguir encara més, descobrint petits retalls de vides anònimes que ja no existeixen.
-
1 month ago |
lamira.cat | Laura Saula Tañà
Anar a un concert de heavy-metal és molt més que veure un grup en directe. És també un moment de comunió. Com una tribu que es reuneix en un sacrifici ritual, els seguidors s’apleguen vestits de gala: el negre com a bandera i la lletra gòtica com a llenguatge. Per unes hores, surten del cau per reunir-se amb els seus iguals, amb qui no només comparteixen un estil musical, sinó també una manera de fer i sentir la vida. Per unes hores, tornen a casa.
Try JournoFinder For Free
Search and contact over 1M+ journalist profiles, browse 100M+ articles, and unlock powerful PR tools.
Start Your 7-Day Free Trial →