La Mira

A magazine for individuals who are in touch with reality, yet not bound by the current moment.

National

Catalan, Spanish

Magazine

Outlet metrics

Domain Authority

Ranking

Global

#1110383

Spain

#32893

News and Media

#1639

Traffic sources

Monthly visitors

Articles

Passar el drapet per la tomba dels poetes

3 days ago | lamira.cat | Laura Saula Tañà

Passat el viure que em consum, enllà de pols abandonada, ésser, en millor diada, guspira anònima de llum. Josep CarnerHe quedat amb una ànima de poeta per visitar una tomba. Ella, delicada, de pell blanca i veu etèria, arriba amb un drap i una tenora. I també amb un llibre de poemes i un pensament per als morts. Sap que darrere de cada làpida hi ha una història que es perd. Per a cada nom, una figura que s’esvaeix. Avui, però, anem a buscar-ne un de molt concret. Un nom que ve acompanyat d’un poema.
“Es fa saber que...”

1 week ago | lamira.cat | Laura Saula Tañà

Els migdies a Juneda acostumen a ser moments de recolliment, de fugir del sol durant les jornades de canícula, d’escalfar-se quan el fred és ben viu. De dinar a casa amb la família mentre a fora el temps transcorre sense hores. Un temps aturat, neutre i silenciós, que divideix el dia en dos i que només és interromput per la veu omnipresent de la Carme.
Bibliofrènia i melomania seixantera als plats

1 week ago | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

No descobrirem res nou dient que la música afroamericana n’ha influenciat, marcat i transformat moltes altres, i fins i tot hi ha germinat. De mods i skins al reggaeton d’avui en dia. Tampoc revelem res si recordem que tot cabal té uns marges en què gustos, identitats i estètiques diverses viuen i conviuen.
El voyeur que col·lecciona fotografies d’altres voyeurs

2 weeks ago | lamira.cat | Laura Saula Tañà

La mirada ressegueix una paret plena de fotografies en blanc i negre. Aquí, una noia en biquini i mocador al cap somriu amb els ulls closos. Allà, dos joves amb pantalons foscos i camisa blanca miren a l’horitzó, despreocupats. Al costat, una parella festeja sobre unes estovalles de quadradets a la coberta d’un vaixell. La mirada podria seguir encara més, descobrint petits retalls de vides anònimes que ja no existeixen.
Quan Víctor Balaguer era Júlia

2 weeks ago | lamira.cat | Elena Yeste Piquer

“Em dol, de debò, em dol de tot cor ser dona. Oh! Si pogués transmigrar a un cos d’home! És el meu somni daurat, com exclamen els poetes; el meu cavall de batalla, com diuen els còmics; el meu malson, com dirien els fatalistes. I no us penseu que em dolgui ser dona per una sola cosa: em dol per moltes, per moltíssimes coses; perquè si jo fos home, entre els diversos estudis que emprendria, un d’ells hauria de ser la filosofia.
Bartolozzi: una nissaga centenària d’artistes

3 weeks ago | lamira.cat | Jordi Borràs Abelló

No tothom ha tingut la sort de néixer en una família d’artistes, de viure en una casa on n’han passat tants altres i d’amarar-se tant d’aquest ambient fins al punt de convertir-se en una baula més d’una nissaga de cinc generacions d’artistes.
El heavy-metal també sona en català

3 weeks ago | lamira.cat | Laura Saula Tañà

Anar a un concert de heavy-metal és molt més que veure un grup en directe. És també un moment de comunió. Com una tribu que es reuneix en un sacrifici ritual, els seguidors s’apleguen vestits de gala: el negre com a bandera i la lletra gòtica com a llenguatge. Per unes hores, surten del cau per reunir-se amb els seus iguals, amb qui no només comparteixen un estil musical, sinó també una manera de fer i sentir la vida. Per unes hores, tornen a casa.
El temple de vidre i natura que mira al mar

4 weeks ago | lamira.cat | Jordi Borràs Abelló

La Ricarda és una perla arquitectònica única al món. Per encàrrec precís del matrimoni Gomis Bertrand, Bonet Castellana els projecta aquesta casa singular situada dins del parc natural perquè gaudeixin amb fills i amics d’un marc excepcional. Aquest temple de vidre sembla brotar d’un paisatge idíl·lic fet d’aiguamolls, pins i brisa marina. La llum natural que es filtra pels finestrals majestuosos evoluciona al ritme de les hores, transformant colors i formes a fora i a dins.
Lleida, ciutat de crims des del 1308

1 month ago | lamira.cat | Laura Saula Tañà

Nit del dimarts 29 de desembre del 1412. Guillem Ramon Casla entra a la seva cambra en un alberg de l’Urgell i s’esgarrifa amb la imatge que troba damunt del llit: un cap humà hi reposa amb els ulls, el nas, la boca, les orelles i tots els forats possibles segellats amb cera blanca. Esglaiat, agafa la testa i s’adona que, si la sacseja, se sent un sonall a l’interior. Segles més tard d’aquesta troballa macabra, Iolanda Enjuanes ressegueix amb cura l’acta judicial d’aquest cas.
Una vida arrapat a la roca

1 month ago | lamira.cat | Oriol Lapeira Portús

Els rajos de sol del matí dauren l’exèrcit d’agulles que s’eleven com polzes sobre les alzines, intentant tocar el cel. Les parets gegantines de conglomerat s’aixequen imponents a Montserrat, escarpades i alhora arrodonides, hereves de mil·lennis d’erosió i desgast. Armand Ballart (Barcelona, 1958) en contempla una des de la base. Per a la majoria pot semblar un mur infranquejable, un baluard natural insalvable que els humans no aconseguiran amanyagar mai.