La Mira

4 days ago | lamira.cat | Elena Yeste Piquer

“L’Orfeó ja no hi cap, en aquella casa espaiosa de la plaça de Sant Just, despulla venerable de la vella noblesa catalana” barcelonina, on té la seu. Així es lamenta La Veu de Catalunya el 10 de febrer de 1905. “La música pura i sense màcula de teatralisme no té cap lloc on manifestar-se a Barcelona amb la deguda seriositat —vergonya fa haver-ho de dir!— des que van tirar a terra la Sala Beethoven”, afegeix.

6 days ago | lamira.cat | Jordi Borràs Abelló

Vermells, verds, marrons, grisos. Amb el volant al mig o a l’esquerra. Alguns d’aixafats i estrets, i d’altres amb les rodes fines i ben separades. Però tots aparcats en paral·lel i en silenci. Entrem al magatzem on reposen els cotxes de la col·lecció d’automòbils Salvador Claret (CASC), a Sils, a la Selva. Un cop dins, una allau d’olors feta de l’alè d’uns motors que ara dormen impregna l’espai.

1 week ago | lamira.cat | Elena Yeste Piquer

Obrim la porta de l’Associació d’Aviadors de la República, l’ADAR, al cor del barri del Raval de Barcelona. En entrar-hi, un maniquí de dimensions humanes, vestit amb uniforme de pilot antic —pantalons, botes i una caçadora de pell marró xocolata—, ens rep. D’un dels genolls en sobresurt un mapa, com si es preparés per traçar les rutes del cel, i de la cintura en penja un cinturó amb funda per a una arma.

1 week ago | lamira.cat | Victòria Rovira Casanovas

S’obre el teló i se’ns apareix un decorat de tonalitats màgiques. Veiem un escenari, ple de bellesa visual, en què la natura es fusiona amb la tranquil·litat. I només volem deixar-nos emmetzinar per fragàncies que conviden a perdre’s entre camins fets de fulles i pètals. Aquí tots voldríem esgarriar-nos, pensem, que no hi ha un traçat que sembli més bonic que l’altre. Submergits en aquest espectacle de matisos s’alça el camp de flors més gran de Catalunya.

2 weeks ago | lamira.cat | Oriol Lapeira Portús

“Tothom sap què vol dir el mot tècnic cunnilingus, oi? Segur que sabeu maneres més col·loquials de dir-ho: amorrar-se a la pica, explorar el cau, fer anar la llengua, fer la llepada o xuclar el gallet. Ens en dieu més?” Aquesta piulada farcida d’humor picant no pertany a cap usuari anònim ni a cap comediant que freqüenti les xarxes.