-
1 week ago | 
menorca.info | Miquel Vall-llosera Camps
A la segona meitat del segle XX es van massacrar els elefants africans sota l'argument de frenar la desertificació. Aquests imponents mamífers mengen fulles d'arbres i no tenen gaire miraments en rompre branques per tenir aliment. La visió antropocèntrica es va imposar i es va declarar culpable la fauna silvestre de l'esgotament de terres i vegetació.
Això va justificar la mort per dispar de desenes de milers d'elefants. Anys després, es va entendre que era un gran error.
-
3 weeks ago | 
menorca.info | Miquel Vall-llosera Camps
Totes les basses i les piques d'abeuradors s'han dotat de rampes perquè la fauna silvestre pugui accedir a l'aigua sense perill d'ofegament. Ara, ocells, rèptils i insectes, tenen un camí segur d'entrada i sortida. Està ple de calàpets. El lloc agrari s'està convertint en una reserva biològica. Els calàpets han passat algunes dècades crítiques, per falta d'espais de cria. Però la bona resposta d'alguns pagesos i propietaris d'àmbits rurals, ha generat noves esperances.
-
1 month ago | 
menorca.info | Miquel Vall-llosera Camps
El nostre entorn mediterrani no és un espai pristí. Fa més d’un milió d’anys que els primers homínids van transitar cap aquestes terres i, d’ençà, hem anat deixant la nostra petjada d’espècie extraordinàriament habilitada per a transformar els llocs per on passem.
Per això, els nostres paisatges són el fruit de la natura primigènia existent (substrat geològic, clima, biologia...) i de les decisions que van prendre els avantpassats en cada moment.
-
1 month ago | 
menorca.info | Miquel Vall-llosera Camps
La primavera avançada ha fet florir ja algunes orquídies silvestres. En el seu ressorgiment, atreuen amb incentius visuals i olfactius els animalons que els han de pol·linitzar, per als quals habiliten un característic pètal inferior, a manera de plataforma d'aterratge.
De vegades, la forma els convida a anar al centre de la composició, on hi ha el nèctar.
-
2 months ago | 
menorca.info | Miquel Vall-llosera Camps
El gener acostuma a ser el mes de la vinagrella. És aquesta planta que tenyeix de groc amples zones de conreu i voreres de camins. Els dies assolellats, llueixen sobre el verd que predomina en el terreny d'hivern.
La gent ho comenta, ho admira i, de vegades, s'emociona en veure aquest esclat de bellesa. Però hi ha coses que són com les monedes, que tenen dues cares. I la vinagrella té una cara fosca, que sol quedar amagada sota l'aparença de natura esplendorosa.
-
Jan 6, 2025 | 
menorca.info | Miquel Vall-llosera Camps
Havent donat una nova volta sencera al calendari que ens serveix d’orientació temporal, sorgeixen els balanços d’allò fet i els desitjos per omplir la nova agenda. Hora de compaginar voluntats personals i concerniments col·lectius. Recerques per a una vivència gratificant i un entorn acollidor.
Coincidint amb les setmanes pròximes al dia més curt de l’any, han arribat a l’illa les titines o titetes de cua llarga. Uns ocells preciosos que baixen en migració des del nord que ara es gela.
-
Dec 9, 2024 | 
menorca.info | Miquel Vall-llosera Camps
L’estació que comença el desembre i acaba el març es sol associar a un temps on moltes coses s’aturen, s’alenteixen, s’adormen. Però en els temps que corren, l’hivern és dels pocs moments on es redueixen renous i pulsions exteriors i on, amb sort, podem trobar espais per equilibrar coses.
De fet, hi ha estudis que diuen que el fred estimula la creativitat per motius físics.
-
Nov 11, 2024 | 
menorca.info | Miquel Vall-llosera Camps
Quan cal escollir una opció entre vàries, solem sospesar els avantatges i els inconvenients de cadascuna. És a dir, allò que aconseguirem si optam per una determinada alternativa front al què perdrem en descartar-ne una altra. Els economistes ho anomenen cost d’oportunitat.
De vegades, és una operació ben fàcil i evident, però en altres ocasions hi intervenen paràmetres més complicats, com per exemple quan les conseqüències a curt termini resulten contradictòries amb les de llarg termini.
-
Oct 28, 2024 | 
menorca.info | Miquel Vall-llosera Camps
Fa 400 milions d'anys, ja passaven moltes coses. Uns continents terrestres molt diferents als actuals, derivaven sediments que queien al mar. Podem imaginar lleugeres partícules d'argiles, portades pel vent o les pluges, enfonsant-se lentament per acabar dipositades unes sobre les altres.
La pressió, la immobilitat i el temps infinit, ho convertiria en roques que les forces orogèniques farien emergir molt més tard.
-
Oct 14, 2024 | 
menorca.info | Miquel Vall-llosera Camps
La figuera comença el seu retir espiritual d'hivern. Durant uns mesos farà un retraïment, com una clausura que l'aïlla de les relacions amb els altres. Xucla les essències més interessants de les seves grosses fulles i després les deixa caure. Va creant una estora molt significativa de matèria morta i seca.
Aquest canvi sobtat en el paisatge mostra les tiges despullades contra l'horitzó, un element ben característic d'algunes zones de Menorca.
