-
2 weeks ago | 
lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell
No descobrirem res nou dient que la música afroamericana n’ha influenciat, marcat i transformat moltes altres, i fins i tot hi ha germinat. De mods i skins al reggaeton d’avui en dia. Tampoc revelem res si recordem que tot cabal té uns marges en què gustos, identitats i estètiques diverses viuen i conviuen.
-
Mar 10, 2025 | 
lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell
Aquells ceballots grillats que el Xat de Benaiges va gestar i va estendre com una menja familiar per les masies de la rodalia de Valls són, més d’un segle després, i des de ja fa dècades, un dels rituals gastronòmics, socials i culturals més arrelats de Catalunya. Part de l’empenta a la calçotada la hi va donar a finals dels quaranta la colla d’artistes i intel·lectuals vallencs de la Penya de l’Olla, que es van convertir en una mena de profetes d’una menja esdevinguda nacional.
-
Mar 3, 2025 | 
lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell
Salvitxada i calçot esdevenen, val a dir-ho, menja exquisida.
La calçotada prendrà volada. S’industrialitzarà del tot.
Serà permès encara que la salsa regalimi barba avall? Martí Olaya, “Calçotada show”, revista ‘Sants’“El calçot ha de sentir les campanes” quan és a terra, explicàvem en el primer article de la sèrie dedicada a aquesta menja. Passa la tardor fent-se llarg i prou gruixut, ni poc ni massa, i, arribat el fred primerenc de l’hivern, comença a ser collit.
-
Feb 27, 2025 | 
lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell
Són dos quarts de nou del matí d’un dilluns de gener, i al capdamunt de la rambla de Prim, espai vertebral del barri de la Verneda de Barcelona, s’hi respira quietud. Com a mínim fins a les onze del matí, quan els alumnes de l’escola Els Horts, que encara es deuen treure les lleganyes dels ulls asseguts al pupitre, omplen el pati i el carrer de xivarri.
-
Feb 13, 2025 | 
lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell
L’any 1948, Eduard Castells va atribuir, a través d’una anècdota succeïda en una calçotada, l’origen d’aquesta celebració al Xat de Benaiges, ciutadà vallenc que a finals del segle XIX, teòricament el 1898, va ser el primer a coure els grills que creixien a les cebes del seu hort.
-
Jan 27, 2025 | 
lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell
La calçotada s’ha convertit en un costum gairebé imperatiu durant els primers mesos de l’any a Catalunya. És estrany que algú dels que llegiu aquestes línies no en celebri cap entre els mesos de gener i març. Abonats a la cultura calçotaire, a peu dret al voltant d’una taula llarga, sota el sol innocu i agradable d’un migdia hivernal, desvestim el calçot amb la mà dreta mentre amb l’esquerra en sostenim la pell cremada.
-
Jan 8, 2025 | 
lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell
Santa Coloma de Queralt, poble amb esperit pretèrit de vila mitjana, és una d’aquelles localitats que sona familiar a les orelles de molts. És la referència modesta però sòbria d’una zona també discreta, de cruïlla i, alhora, sobretot, de frontissa. Tarragona, Lleida i Barcelona es troben al seu terme i és a poc més de deu quilòmetres de la Panadella.
-
Dec 8, 2024 | 
lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell
Tornar a casa no és un fet trivial. No és sempre un viatge senzill, el retorn a un entorn familiar, a un context abastable. Com el fill pròdig, però sense gaire idealisme, aquell que torna no és el mateix que va marxar. I així, el restabliment a casa tampoc ho és. El viatge és iniciàtic, per paradoxal que sembli. No és cap pas enrere, n’és un de ferm cap endavant.
-
Dec 1, 2024 | 
lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell
Un edifici, i més si es tracta d’un edifici amb segles d’història, és un document històric que sintetitza l’evolució humana —és a dir, la història mateixa— dins i fora de les seves parets. Al contrari que un element passiu, la seva construcció, les mans per les quals ha passat i el seu estat actual són pistes a través de les quals es pot conèixer la història del lloc on és, de la zona i del país. L’element material ens en pot explicar l’immaterial.
-
Oct 2, 2024 | 
lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell
“Sant Pol, quina hora és?” Diu la llegenda que quan els rellotges de sol encara estaven a l’ordre del dia, a Sant Pol de Mar se’n va restaurar un que havia quedat malmès per la severitat del temps, del sol i la pluja. No devien pensar que no era gaire bona idea cobrir-lo amb alguna mena de porxada perquè no es tornés a fer malbé. El rellotge va perdre la seva utilitat, i la població del Maresme va guanyar-se la burla de les localitats veïnes que ha arribat als nostres dies.
