Oriol Lleonart Padrell

Barcelona

Editor at La Mira

Periodista i estudiant

Featured in: Favicon

lamira.cat Favicon

naciodigital.cat

Articles

Ricard Garcia Vilanova, un crit en la nit de la guerra

2 weeks ago | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

En un món on la guerra és tan present com ignorada, hi ha qui decideix mirar-la als ulls. El fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova (Barcelona, 1973) ho fa des de fa més de vint anys. No com a espectador, sinó com a testimoni compromès amb mostrar-la a la resta d’ulls del món.
No cal anar al nord per beure bona sidra

3 weeks ago | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

De pomes, a Catalunya, se’n cultiven a bastament. Especialment, a les comarques de Ponent, que concentren la major part de la producció catalana d’aquesta fruita d’arbre, però també a les comarques de Girona, on, de fet, diverses varietats estan protegides amb la IGP Poma de Girona. El que no és, però, tan habitual a casa nostra és la fermentació de la poma per obtenir-ne sidra.
Bibliofrènia i melomania seixantera als plats

1 month ago | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

No descobrirem res nou dient que la música afroamericana n’ha influenciat, marcat i transformat moltes altres, i fins i tot hi ha germinat. De mods i skins al reggaeton d’avui en dia. Tampoc revelem res si recordem que tot cabal té uns marges en què gustos, identitats i estètiques diverses viuen i conviuen.
Sense pagesos no hi ha calçotada

Mar 10, 2025 | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

Aquells ceballots grillats que el Xat de Benaiges va gestar i va estendre com una menja familiar per les masies de la rodalia de Valls són, més d’un segle després, i des de ja fa dècades, un dels rituals gastronòmics, socials i culturals més arrelats de Catalunya. Part de l’empenta a la calçotada la hi va donar a finals dels quaranta la colla d’artistes i intel·lectuals vallencs de la Penya de l’Olla, que es van convertir en una mena de profetes d’una menja esdevinguda nacional.
La calçotada contemporània: de petit ritual a fenomen de masses

Mar 3, 2025 | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

Salvitxada i calçot esdevenen, val a dir-ho, menja exquisida. La calçotada prendrà volada. S’industrialitzarà del tot. Serà permès encara que la salsa regalimi barba avall? Martí Olaya, “Calçotada show”, revista ‘Sants’“El calçot ha de sentir les campanes” quan és a terra, explicàvem en el primer article de la sèrie dedicada a aquesta menja. Passa la tardor fent-se llarg i prou gruixut, ni poc ni massa, i, arribat el fred primerenc de l’hivern, comença a ser collit.
Abner Lloveras, la política sobre el quadrilàter

Feb 27, 2025 | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

Són dos quarts de nou del matí d’un dilluns de gener, i al capdamunt de la rambla de Prim, espai vertebral del barri de la Verneda de Barcelona, s’hi respira quietud. Com a mínim fins a les onze del matí, quan els alumnes de l’escola Els Horts, que encara es deuen treure les lleganyes dels ulls asseguts al pupitre, omplen el pati i el carrer de xivarri.
Els profetes vallencs d’una menja nacional

Feb 13, 2025 | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

L’any 1948, Eduard Castells va atribuir, a través d’una anècdota succeïda en una calçotada, l’origen d’aquesta celebració al Xat de Benaiges, ciutadà vallenc que a finals del segle XIX, teòricament el 1898, va ser el primer a coure els grills que creixien a les cebes del seu hort.
Quan menjar calçots no era tradició

Jan 27, 2025 | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

La calçotada s’ha convertit en un costum gairebé imperatiu durant els primers mesos de l’any a Catalunya. És estrany que algú dels que llegiu aquestes línies no en celebri cap entre els mesos de gener i març. Abonats a la cultura calçotaire, a peu dret al voltant d’una taula llarga, sota el sol innocu i agradable d’un migdia hivernal, desvestim el calçot amb la mà dreta mentre amb l’esquerra en sostenim la pell cremada.
El bon restaurant viu de qui hi torna

Jan 8, 2025 | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

Santa Coloma de Queralt, poble amb esperit pretèrit de vila mitjana, és una d’aquelles localitats que sona familiar a les orelles de molts. És la referència modesta però sòbria d’una zona també discreta, de cruïlla i, alhora, sobretot, de frontissa. Tarragona, Lleida i Barcelona es troben al seu terme i és a poc més de deu quilòmetres de la Panadella.
El poble, la serenor d’un espai segur

Dec 8, 2024 | lamira.cat | Oriol Lleonart Padrell

Tornar a casa no és un fet trivial. No és sempre un viatge senzill, el retorn a un entorn familiar, a un context abastable. Com el fill pròdig, però sense gaire idealisme, aquell que torna no és el mateix que va marxar. I així, el restabliment a casa tampoc ho és. El viatge és iniciàtic, per paradoxal que sembli. No és cap pas enrere, n’és un de ferm cap endavant.